diumenge, 20 de gener del 2008
Zapatero no m'ha fallat, i a tu?
- Retirada de les tropes de l'Irak
- 6000€ per a Erasmus
- Compromís contra el canvi climàtic
- Llei del matrimoni homosexual
- Llei de la dependència
- Augment de la vivenda de protecció ofical
- Equitat en els sous home-dona
- Regulació per als autònoms
- Ajudes pels neixaments i paternitat de 15 dies
No et semblen suficients raons per a creure en la política de Zapatero?
A mi no m'ha fallat, i a tu?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
13 comentaris:
I...
-S'ha carregat un procés de pau amb la il.legalització de partits polítics, el 18/98, la tortura més que esporàdica (paraules d'Amnistia).
-Ha aprovat uns pressupostos que poc tenen de socials (i l'impost de succesions fora).
-Ha promogut el cànon per la cultura (l'elitització del saber i l'art).
-L'abortament continua estant penalitzat.
-Les desigualtats no paren d'augmentar, i els treballadors perden poder adquisitiu.
-Ha establert mesures inflacionistes perquè no esclati la bombolla immobiliària.
Per començar, m'agradaria que donguéssis la cara, anònim, tot i que ja m'ho imagino...
1. Per començar la il.legalització d'aquests partits polítics s'està estudiant i fins als informes finals poden tenir lloc tranquil.lament les eleccions a les corts generals i potser que algún d'aquests partits aconsegueixin representació parlamentària. La il.legalització està en procés, i encara no s'ha afirmat la conclusió o resolució del tema. Per tant, no ha il.legalitzat cap formació política. Segona, el procés de Pau té moltes vies per a tractarse. Ell va donar una oportunitat a l'esquerra abertzale, directament a ETA per asseure's i parlar-ne. Si que és ben cert que ZP no ha apropat presos ni s'ha deixat vendre en aquest sentit. Ell amb el seu tarannà va intentar aproximar ideologies, però els terroristes no es van coformar i aviat van trencar la treva. En qualsevol cas nosaltres formem part d'un Estat de Dret i, si la legislació, la jurisprudència, la doctrina i la moral polítiques i civils indiquen que en aquests casos, la il.legalització és la norma a seguir. Per tant res més a dir.
Pel que fa a la inflacíó, desconec les mesures que comentes. En qualsevol cas, partint de que només el BCE pot controlar el tipus d'interès a la zona Euro, potser no ajuda massa aquest fet a que la inflació baixi. Si s'augmenta el deute de les famílies, apujant el tipus d'interès, si que baixaria la inflació, però que preferim? que augmentin els preus dels tipus i deixar arruinades a les famílies, i expulsar encara més la inversió estrangera que arriba a la UE i que genera unes xifres encara importants al PIB europeu? o permetre un periode inflacionista de tipus transitòri?
El poder adquisitiu és un tema complicat, no t'ho negaré. Des de l0entrada en vigor de la moneda única les economies més modestes s'estan ressentint. Tot i així, les famílies i/o persones que realment tinguin una renda baixa, tenen i gossen d'un descompte en alguns dels serveis de l'Estat i del retorn de diners en les declarcions de la renda per a aquelles economies més poc afavorides. Les beques han aumentat, tant per la quantía com pel nombre. I sempre tenint en compte les economies més poc privilegiades. No ens enganyem, la vida a un estat ric és difícil, però al nostre Estat, qui és més desaafavorit en el terreny econòmic, té expectatives. No vull fer comparacions amb el sistema dels països nòrdics que en alguns temes ens porten anys de millores en temes de benestar social, però explica'm Ànònim, si una persona que vulgui estudiar i poder promocionar-se aquí no ho pot fer per falta de recursos... perquè no és cert, sempre que demostri el seu interés, per descomptat. I recordem amés, les ajudes del Ministeri de vivenda pels joves que es volen emancipar.
Pel que fa a les partide pressupostàries no em pronunciaré perquè no he tingut temps d'estudiar-les amb deteniment i no m'agaradaria parlar ni opinar d'una cosa de la qual no tinc la informació per mà.
Pel que fa la inflació permet-me que et recordi que part de la pujada de preus ha tingut lloc arreu, per la constant pujada de preus de les matèries primeres, de recurssos bàsics, d'alimentació i dels combustibles fòssils. Aquest fet té caire mundial i per tant no es pot considerar com un fet que ha tingut lloc per la política econòmica de l'Estat.
A tot això, hi haurà rebaixes fiscals, que afavoriran al sector empresarial. Recordem que està demostrat que el valor del PIB equival a la renda de les famílies.
Deixant de banda el rotllo, no puc demostrar tot el que dius si no presentes la font. No controlo totes i cadasqunes de les partides pressupostàries que hi ha al PGE del 2008.
I per molt que puguis dir, jo ho repeteixo, perquè així ho sento,
a mi en Zapatero no m'ha fallat!
Jo hi crec en la seva política
Jo hi crec en el seu projecte
Jo hi crec en qui escolta totes les parts i intenta fer el millor per a tots.
Jo hi crec en ell, i tu?
I no hi crec els que amb una fàcil i apreciable demagògia i sense donar explicacions ni raonaments dels seus pensaments, exposen quatre guionets per a carregar-se un projecte i un treball que hi ha al darrera.
N'estic més que segur que tu, Anòmin t'has, t'estàs i t'estaràs beneficiant de la política dels socialistes durant aquesta legislatura. Si dius que no t'estàs enganyant a tu mateix/a.
Gràcies per l'intent i pel teu comentari, però a mi Zapatero no m'ha fallat!!
ZP ha complert amb gran part del seu programa electoral, per allò pel que va gunayra les eleccions. Que jo recordi, cap dels comentaris d'anònim anaven en el seu programa, i feia una aposta clara per reduir la pressió fiscal, ha reduit desigualtats socials (matrimonis homosexuals, llei de depenència, etc...) i en economia ha sabut aprofitar la bonança per navegar quan toqui contra corrent. Respecte al que comenta anònim de la inflació, aquesta ve donada per la política del BCE i de la reserva federal d'apostar per contenir la lletra de la hipoteca i no augmentar els tipus d'interés, que si no vaig errat provoca un lògic augment de la inflació. Més enllà de les polítiques nacionals, l'economia mundial es mou entre o pagar més hipoteca o omplir menys la cistella d'anar a comprar i poc hi pot fer Brusel·les o Munich, i molt menys Madrid o el parc de la Ciutadella.
Respecte a les tortures, prefereixo tan sols dir que estic convençut que si n'hi haguèssin, ja s'hauria vist més d'una i de dues fotogràfies o vídeos, no sols en mitjans de comunicació que sempre es pot dir que estan més o menys controlats, sinó a través d'Internet que en l'actualitat és la premsa sense filtre.
"APROBARE EL ESTATUTO QUE SALGA DEL GOVIERNO DE CATALUNYA"
els socialistes son uns represors amb el poble català, sempre ho han estat.
21 de desembre, l'AVE arribarà a Barcelona.
Sort que mai falla aquest tio
Realment t'haguçes fallat si hagués complert amb la data inicial, sense tenir en compte la seguretat... Era això el que haguéssis preferit tu?
parles de l'estatut o de l'AVE?
Pero lo más grave es que la distancia entre ricos y pobres se ha incrementado en los últimos cinco años sin que la estructura impositiva haya hecho nada por remediar esa creciente polarización. España presenta una de las tasas de desigualdad más altas de la UE-15, así como uno de los porcentajes más altos de riesgo de pobreza después de las transferencias sociales. Los datos son testarudos: el peso de los salarios en el total de la riqueza nacional se ha reducido 3 puntos entre 2000 y 2006, alcanzando su mínimo histórico: un 46,6% del PIB. Es decir, a pesar de que el número de asalariados crece cada año, la parte de la riqueza nacional que corresponde a los sueldos disminuye de forma radical –3 puntos en un indicador de este tipo, que tiende a permanecer estable, es una cantidad muy significativa–, mientras se incrementa la parte de la riqueza que corresponde a beneficios empresariales, rendimientos mobiliarios e inmobiliarios, ganancias patrimoniales, etc. Sin embargo, del total de impuestos directos recaudados en 2005, la mayor parte no procede de las empresas, sino de la renta sobre las personas físicas, que supone un 61,3% del total. Y si de este total excluimos dividendos, intereses bancarios, fondos de inversión, capital inmobiliario, ganancias patrimoniales y demás, descubrimos que el 90,15% de lo recaudado procede de los salarios. Es decir, que aunque los trabajadores se quedan con una parte cada vez menor del pastel, siguen siendo los que más aportan, y con muchísima diferencia, a las arcas públicas. Toda la estructura fiscal hace aguas.
"Les seves afirmacions feien referència a maltractament inflingits em forma de cops, exercicis físics extenuants, asfixia amb la bossa de plàstic i intimidació sexual humiliant. A la llum de la coherència interna de la informació rebud i de la precisió dels detalls de fet, el Relator Especial ha arribat a la meditada consideració de que aquestes denúncies de tortures i maltractaments no poden considerar-se meres falsedats. El Relator Especial no conclou que els tractament que acaba de descriure constitueixin una pràctica regular però, al seu parer, són més que esporàdics i accidentals" Extret de l'Informe de Theo Van Boven, Relator Espacial sobre la qüestió de la torura de NNUU, arran de la seva visita a l'Estat Espanyol (E/CN.4/2004/56/Add.2)
em referia a l'AVE...
· La carga impositiva de la que hablas no es la única fuente de pobreza ni en el mundo, ni en España. La desigualdad entre pobres y ricos es una característica de los países más desarrollados. Hablas del PIB... y si el PIB es una variable macroeconómica que tiene en cuenta las transferencias (es decir, pensiones, y otras transferencias tales como los subsidios del paro u otras ayudas), de hechi esas ayudas existen para contrarrestar esa ineficiencia equitativa en las economías domésticas. Por otra parte cabe decir que la calidad de vida suele ir acompañada de unos precios altos.
En referencia a la distinción que haces, Anónimo, entre la presión fiscal de las familias versus las empresas, hay que recordar quue hay que seguir incentivando la producción de nuestras empresas y de las extranjeras que operan en el Estado, de forma que se pueda minimizar la marcha de estas a otros estados (deslocalización) y dejar de generar riqueza en España.
Y para acabar, recordar una cosa que está demostrada. de la producción total respecto al gasto, de su cálculo, la variable que tiene más peso que el resto (inversión, gasto público, exportaciones) es el consumo de las familias. Es realmente esa variable la que más contribuye a la riqueza del país. Y también por ello se ayuda, y de hecho se han aumentado las pensiones mas bajas. Hay que seguir consumiendo, y por ello se dan, en parte, esas prestaciones. Poruq en realidad es un doble beneficio, por una parte para el pensionista, que puede adquirir los bienes que cree convenientes sin tener que dejar de consumir si no dispusiera de esa prestación, y por otra parte contribuye a aumentar el nivel del PIB.
En resumen que se incentiva al empresariado y al consumidor con renta más vulnerable. Y ello contribuye a que siga rodadno la rueda económica y que esa mano invisble a la que el economista del siglo, Keynes, tantas veces ha hecho referencia.
Gracias por tu aportación, Anónimo.
Doncs a mi si que m'ha fallat, ja en tinc prou de Zapateros i espanyols que no foten res pel meu pais i si no mira com tenim el tema d'infraestructures, com estem en temes socials, d'educació... i mira que de calers ens xupen tots els que poden i més. Tampoc estic d'acord amb els que no creuen amb les llibertats dels pobles, és a dir actuen igual que la dreta més rància...
Les infraestructures millor que durant l'època pujolista i d'aznar. Sí que és ben cert que hi han hagut alguns problemes en aquest sentit pel que fa a l'AVE però no podem considerar-los com a errors 'esperats i decidits per ZP', en això de ben segue que hi coincidim. Temes socials... que jo sapiga hi ha més llibertat i s'escolta a més gent que no pas durant l'època d'Aznar. Milions de persones al carrer i fent com si res... S'han obert més drets a més població... entenc que encara hi ha un camí ben llarg per recórrer, però no podem dir que no s'hagi fet res en aquest sentit. La llei de la dependència també és una mesura social, igual que la equipacació de drets amb les persones homosexuals. Sobre la llibertat dels pobles... aquest és un tema molt interessant i del qual en podriem treure molt de suc. Des del meu punt de vista, tot poble que no es senti bé a la zona geogràfica on està ubicat, ja sigui per raons polítiques o d'altres qüestions, considero que en última instància, és el poble qui hauria de tenir la veu, doncs és la seva gent i és al seu territori on es fa vida, on es compra, on es ven, des d'on es crea la riquesa de la zona. Una cultura, una forma de ser, uns valors i unes costums que poden ser ben diferents o ben iguals a les altres, però en qualsevol cas, que haurien de ser respectades i si aquell territorri forma part d'un altre, aquest últim hauria de promocionar-lo i obrir-lo al món i sentir-se'n orgullosos. Personalment, trobo que si tot un poble vol tenir veu i vol decidir sobre el seu futur, és des d'ell mateix des d'on s'ha de decidir. Intentant, això sí, mantenir les millors relacions possibles amb els països i/o estats veïns.
No tothom pensa aixi, però de moment en Zapatero no ha donat indicis de no parlar-ne. Recordem que dins el partit socialista existeix una vessant federalista. Un pensament i una filosofia en la qual jo hi crec.
Publica un comentari a l'entrada