diumenge, 20 de gener del 2008

Felipe al Palau Olímpic de la Vall d'Hebron


12am. Pavelló Olímpic de la Vall d'Hebrón. En José Montilla obee l'acte. La multitud l'aclama amb diversos 'coros' del tipus: 'visca, visca, visca: Catalunya socialista'. Tot seguit presenta en Felipe González, ex-president del Govern espanyol durant els 1982-1996.

·Entra Felipe en escena. Realment un moment emotiu en el qual els assistents no paren d'elogiar-lo. Felicita a Carme Chacòn i fa broma tot dient que sent enveja pel fet d'estar al lloc que està amb l'edat que té.

González esmenta les dades de la renda mitjana dels ciutadans de l'Estat. Fa la comparativa de les dades en USD abans i després del seu mandat.

Evidentment parla del cas Gallardón, del 'primo de Zumosol' d'en Rajoy, etcètera. A més, assegura la falta de lideratge de Rajoy donat que no és més que l'hombra d'Aznar. Té paraules per a Bush i Aznar.

· Arriba el tema econòmic. Explica que el superàvit que va deixar el president B. Clinton als EUA, s'ha vist ràpidament reduït per la gestió de l'Administació Bush.

· En el cas d'Espanya parla d'una exageració del tema. Crisi de liquidesa, junt amb un excedent de l'estalvi, que és superior (l'estalvi espanyol) al dèficit dels EUA. Elogia al Ministre d'Economia a les Corts Generals per la seva formació. Explica que Espanya pot contrarrestar i que té un marge de maniobra per a poder tirar endavant. Esmenta que qui parlava de que el dipòsit de benzina si es va gastant es queda sense. A això, Felipe respón que en Solbes no en té un sinó tres dipòsits plens a la reserva.

· Esmena algunes propostes d'en Zapatero. Defensa la idea del canvi climàtic.

· "Antes alemana que catalana", així creu Chacón que Pizarro pensava en el moment de les OPAs d'Endesa- EON-GasNatural.

En definitiva un mítin molt intens, interessant , aclamat, aplaudit. La gent s'acomiadava amb cares de satusfacció, somriures, il.lusió i esperança perquè de nou Cataluya aposti per Zapatero, un polític que creu en Catalunya, sense precedents.

Gràcies Felipe. Gràcies Carme. Gracias José, i sobretot...
gràcies José Luis fer-nos sentir més propers i partíceps de la política estatal.