Si tant el Parlament de Catalunya, com les Corts Generals, i com els ciutadans (en referèndum) van donar-li el vist-i-plau en aquesta norma, és evident que ara es presenta una situació incòmode. Si no s'ha permès de renovar els membres del TC potser el que s'ha de canviar és la mateixa llei 'mare'. Esperem que s'intentin aplicar, mitjançant altres fòrmules, la part de normativa que que el TC d'avui dia ha derogat.
Un cop aconseguit això, crec que caldria pensar en un modificació de la Constitució vigent per tal d'adaptar-la als temps que corren i que no doni lloc a interpretacions massa excloents. Recodem que l'espertit de la llei fou un reglament obert on tinguéssin cabuda moltes lleis que afectessin a diferents àmbits. No estaria malament canviar l'apartat sobre la Corona, entre d'altres capítols i títols en matèria social. Això, sí, donat que un canvi suposaria una dissolució de les Corts i el vot per convalidar la norma d'una majoria gran del mateix òrgan, ja veurem si algun dia s'arribarà a un acord o no en aquesta matèria. Mentrestant, esperem que s'utilitzin la resta d'armes per tirar endavant les lleis que fins ara i des d'ara hagin i es vagin aprovant, per consens, al Parlament de Catalunya.
dijous, 1 de juliol del 2010
dimecres, 9 de juny del 2010
divendres, 20 de març del 2009
Agressions dels Mossos, rectorat UB i procés de Bolonya,
Després dels alderulls que han tingut lloc a diferents indrets de Barcelona, cal fer una reflexió.
D'una banda un desallotjament d'estudiats de la UB, que es manifestaven fent una tancada des de gairebé dos mesos. Per l'altra la promesa d'un Rector (Dídac Ramírez) de no prendre mesures policials si no s'impossibilitava la normal concurrència i poder-fer de la resta d'alumnes de la universitat així com dels professionals que hi treballen. D'aquí rau l'inici dels alderulls.
Segons la versió dels estudiants, el Rector va assegurar que no els desallotjaria, i molt menys mitjançant la força. Aquest defensa la seva acció dient que no deixaven que la Universitat pugués tenir totes les garanties de funcionament normal.
Es procedeix, en tot cas, fer fora els estudiants. Alguns sembla ser que per la força, ocasionant lesions a alguns d'ells. D'ençà aquell mateix instant no paren de veure's manifestacions i d'altres accions en contra de la formes de de desallotjar de la policia (Mossos d'Esquadra)i per la seva violència. Tot això va creant un ambiend d'odi, d'angoixa i potser també d'impotencia que acaba enfrentant a estudiants i els Mossos.
M'agradaria que li féssiu un cop d'ull als vídeos que hi ha a continuació. Us asseguro que se'm fa difícil defensar als Mossos i als estudiants a l'hora. Després del visionat reconec que tant per part de la Policia, com dels estudiants, hi ha hagut intimidacions i 'ganes de ''liarla''.
En tot cas, els estudiants, sense armes, sempre tenen les de perdre. I pel que fa a les agressions, és una vergonya que periodistes de diferents òrbites, hagin estat lastimats per la foça de l'ordre públic català.
El Conseller de l'Interior, en Joan Saura, té previst donar les explicacions pertinents, una vegada tingui a les seves mans un informe exhaustiu i detallat dels fets. No fora bo però, caure en la demagògia i dir que tots els estudiants anàvem amb llibres a les mans (com algunes televisions han mostrat en un determinat moment). Caldria veure totes les imatges i veure que els estudiants també varen provocar als Mossos, amb el que aquestes van prendre una presecució que va acabar en batalla campal (que també trobo abusiva). Intents d'ocupació de la Gran Via, contendidors llençats, ...
Esperarem les declaracions de'n Saura per fer un judici clar cap a una part o una altra. Mentrestant, les imatges parlen per sí soles. I els membres del cos policial que hagin actuat amb violència desmesurada siguin separats del seu càrrec i jutjats.
http://www.youtube.com/v/DKjmfNHJKJU&hl=es&fs=1">
A continuació, el segon video deixa clara la posició abusiva, dominant i desmesudarda dels Mossos, vers una concentració. Els estudiants queden desamparats del seu dret d'associacionisme, d'expressió i de manifestació?
http://blip.tv/file/1891860
Mireu els videos i opineu. Per a mi, una vergonya que s'hagin de viure aquests moments de tensió desencadenats per una opinió diferent sobre l'Espai Europeu d'Educació Superior. Segurament si el desallotjament no hagués tingut lloc, o bé, si els alumnes de la UB i el seu Rector haguéssin arribat a un acord, no hauríem de parlar de tot això.
En Joan Saura i en Dídac Ramírez tenen molt a dir, i els estudiants d'altres unversitats que hi fem costat als estudiants esperem una disculpa i una argumentació clara i realista del per què del comportament del cos policial cap a un col·lectiu que es dedica a estudiar, millorar la seva posició social i poder-se promocionar al món laboral.
D'una banda un desallotjament d'estudiats de la UB, que es manifestaven fent una tancada des de gairebé dos mesos. Per l'altra la promesa d'un Rector (Dídac Ramírez) de no prendre mesures policials si no s'impossibilitava la normal concurrència i poder-fer de la resta d'alumnes de la universitat així com dels professionals que hi treballen. D'aquí rau l'inici dels alderulls.
Segons la versió dels estudiants, el Rector va assegurar que no els desallotjaria, i molt menys mitjançant la força. Aquest defensa la seva acció dient que no deixaven que la Universitat pugués tenir totes les garanties de funcionament normal.
Es procedeix, en tot cas, fer fora els estudiants. Alguns sembla ser que per la força, ocasionant lesions a alguns d'ells. D'ençà aquell mateix instant no paren de veure's manifestacions i d'altres accions en contra de la formes de de desallotjar de la policia (Mossos d'Esquadra)i per la seva violència. Tot això va creant un ambiend d'odi, d'angoixa i potser també d'impotencia que acaba enfrentant a estudiants i els Mossos.
M'agradaria que li féssiu un cop d'ull als vídeos que hi ha a continuació. Us asseguro que se'm fa difícil defensar als Mossos i als estudiants a l'hora. Després del visionat reconec que tant per part de la Policia, com dels estudiants, hi ha hagut intimidacions i 'ganes de ''liarla''.
En tot cas, els estudiants, sense armes, sempre tenen les de perdre. I pel que fa a les agressions, és una vergonya que periodistes de diferents òrbites, hagin estat lastimats per la foça de l'ordre públic català.
El Conseller de l'Interior, en Joan Saura, té previst donar les explicacions pertinents, una vegada tingui a les seves mans un informe exhaustiu i detallat dels fets. No fora bo però, caure en la demagògia i dir que tots els estudiants anàvem amb llibres a les mans (com algunes televisions han mostrat en un determinat moment). Caldria veure totes les imatges i veure que els estudiants també varen provocar als Mossos, amb el que aquestes van prendre una presecució que va acabar en batalla campal (que també trobo abusiva). Intents d'ocupació de la Gran Via, contendidors llençats, ...
Esperarem les declaracions de'n Saura per fer un judici clar cap a una part o una altra. Mentrestant, les imatges parlen per sí soles. I els membres del cos policial que hagin actuat amb violència desmesurada siguin separats del seu càrrec i jutjats.
http://www.youtube.com/v/DKjmfNHJKJU&hl=es&fs=1">
A continuació, el segon video deixa clara la posició abusiva, dominant i desmesudarda dels Mossos, vers una concentració. Els estudiants queden desamparats del seu dret d'associacionisme, d'expressió i de manifestació?
http://blip.tv/file/1891860
Mireu els videos i opineu. Per a mi, una vergonya que s'hagin de viure aquests moments de tensió desencadenats per una opinió diferent sobre l'Espai Europeu d'Educació Superior. Segurament si el desallotjament no hagués tingut lloc, o bé, si els alumnes de la UB i el seu Rector haguéssin arribat a un acord, no hauríem de parlar de tot això.
En Joan Saura i en Dídac Ramírez tenen molt a dir, i els estudiants d'altres unversitats que hi fem costat als estudiants esperem una disculpa i una argumentació clara i realista del per què del comportament del cos policial cap a un col·lectiu que es dedica a estudiar, millorar la seva posició social i poder-se promocionar al món laboral.
dilluns, 5 de gener del 2009
LA SALUT, LA MEVA PRIORITAT.
One day I feel normal and there're some days you just don't.
Hi ha gent que viu una vida fantàstica, d'altres horrible, però la majoria en condicions de salut normals.
Hi ha genq que lluita cada dia sols per sentir-se una mica més normal. Un patiment constant que sovint acaba amb una defunció. Hi ha dies que et trobes bé, d'altres que malament,,, però en qualsevol cas, sembla que fas cara de no estar malalt. Moltes persones hem passat per aquesta situació degut a la patologia que parla el video. Un patiment constant amb tocs d'alegria comptats.
Tan se val el que pensi, el color que tingui o les sigles que sentis... quan tens aquest problemaa tot es torna secundari. I de vegades, si te n'oblides de la prioritat, més d'hora o més tard te n'acabes adonant de nou, que el primer ala vida d'un ésser humà és la salut. I és en aquest àmbit en el qual hi vull pensar i centrar-me.
Els resultats poden ser espectaculars. Així doncs, properament tinc previst obrir un nou blog en anglès per tal de mantenir el contacte amb tota la xarxa internauta dels implicats en la lluita contra la Fibrosi Quística.
Bones festes, feliç dia de Reis.
Hi ha gent que viu una vida fantàstica, d'altres horrible, però la majoria en condicions de salut normals.
Hi ha genq que lluita cada dia sols per sentir-se una mica més normal. Un patiment constant que sovint acaba amb una defunció. Hi ha dies que et trobes bé, d'altres que malament,,, però en qualsevol cas, sembla que fas cara de no estar malalt. Moltes persones hem passat per aquesta situació degut a la patologia que parla el video. Un patiment constant amb tocs d'alegria comptats.
Tan se val el que pensi, el color que tingui o les sigles que sentis... quan tens aquest problemaa tot es torna secundari. I de vegades, si te n'oblides de la prioritat, més d'hora o més tard te n'acabes adonant de nou, que el primer ala vida d'un ésser humà és la salut. I és en aquest àmbit en el qual hi vull pensar i centrar-me.
Els resultats poden ser espectaculars. Així doncs, properament tinc previst obrir un nou blog en anglès per tal de mantenir el contacte amb tota la xarxa internauta dels implicats en la lluita contra la Fibrosi Quística.
Bones festes, feliç dia de Reis.
dissabte, 13 de setembre del 2008
Les chansons d'amour
· Des que vaig començar a estudiar francès, no he parat d'escoltar cançons i la veritat és que internet et dóna un ventall de possibilitats gairebé inesgotable.
Fins ara en francès a part d'algun grup una mica més 'ska-rap', he començat a sentir en Grégory Lemarchal (al qual ja hi vaig fer refèrencia en un post anterior fa temps).
Ara he descobert la banda sonora d'una pel·lícula: ' Les Chansons d'Amour '. Pel·lícula-musical sobre les relacions amoroses entre diferents persones. És un estil Carla Bruni, molt millorat, que em fa pensar en un nou estil de l'anomanada 'cançó francesa'. Per mí, només el francès pot fer-te arribar segons quines sensacions. La seva peculiar fonètica fa de l'idioma quelcom diferent, especial.
Aquells que els hi agradi aquest gènere, els convido a veure la pel·lícula. Us deixo dos parts perquè us en pugueu fer una idea.
Aps! I bona festa majorr!!
Des bonnes raisons
Je n'aime que toi
dilluns, 26 de maig del 2008
Demagògia, joc, ... enteniment i consens.
· La demagògia, el joc, el divertiment, l'estupidesa, la ignorància, el poder, la superioritat, l'engany, el maquillatge de la veritat, el filtratge d'informacions, la veritat, la sinceritat, la communicació, l'enteniment, la confrontació, les expectatives, els objectius, els interessos... totes són variables que entren en joc dins del context polític d'una democràcia aparentment sana.
· No té sentit que algú que s'hi dediqui a aquesta professió, ja sigui de forma voluntària o com a treball remunerat, no tingui aquests aspectes més que assumits. De fet, crec que és una forma de fer que, a llarg termini, siguem millors en aquesta àrea. De vegades, però, és interessant compartir un mateix projecte, i en això nosaltres hi estem d'acord.
· Pel que fa a Castellar, la situació política està més viva que mai. Des que CiU va ser destronada, han entrat en joc, a més d'una altra formació (agrupació d'electors), la ciutadania en actiu. Avui els Plens de l'Ajuntament estan més concurreguts per ciutadans de la vila. I això és bò. És un bon símptoma de pluralitat política i no d'una summissió a una sola formació, a una sola forma de pensar i de veure Castellar. D'això n'hem d'estar tots ben orgullossos, perquè entre tots ho hem aconseguit. Sigui per criticar, per ser criticats, per demostrar prepotència, ignorància, indiferència o bé consens.
· De la mà d'aquesta filosofia constructiva, la Joventut socialista castellarenca encapçala un nou projecte de col·laboració i treball transversal entre diferents ens i sensibilitats polítiques (i no polítiques) per tal d’anar perfilant i estudiant les necessitats, interessos i inquietuds de la població jove.
· Per encetar el projecte, hem proposat un primer acte en el qual es vegin recollides i reconegudes dites sensibilitats; en aquest cas en un acte amb un format semblant al que recull el programa de TVE “59 segons” i “Tinc una pregunta per a vostè”, sota la temàtica de “la joventut i la política”.
· En aquest cas 10 preguntes seran ja proposades, i 10 més seran realitzades pel públic assistent, en el marc de la temàtica que ens ocupa. Es tracta de traçar llaços d’unió i de trobada i no de confrontació.
· Per encetar el projecte, hem proposat un primer acte en el qual es vegin recollides i reconegudes dites sensibilitats; en aquest cas en un acte amb un format semblant al que recull el programa de TVE “59 segons” i “Tinc una pregunta per a vostè”, sota la temàtica de “la joventut i la política”.
· En aquest cas 10 preguntes seran ja proposades, i 10 més seran realitzades pel públic assistent, en el marc de la temàtica que ens ocupa. Es tracta de traçar llaços d’unió i de trobada i no de confrontació.
· Al llarg de la setmana es publicarà el lloc i la hora, així com els noms dels col·laboradors i tertulians en aquest debat-xerrada col·loqui.
(m'acomiado avui amb un tema del disc 'Oxigen' dels Gossos - Corren). Hi seran a Matadepera per la festa major, el proper 31 de juliol).
dijous, 8 de maig del 2008
Reformes
Avui un dia especial. Dies després del nomenament de Rosa Culell com a directora general del CCMA hi ha hagut nous canvis. El consell de govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) ha nomenat a l'admirable Mònica Terribas com a nova directora de TV3. El senyor Oleguer Sarsanedas seguirà al capdavant de Catalunya Ràdio.
Per fi podem dir que s'imposa la raó a l'interès polític pel control dels mitjans de communicació públics catalans. Realment ha estat una notícia molt interessant. Jo acostumo a seguir (sempre que puc) la periodista cada nit al programa 'La nit al dia'.
Armand Querol, el membre proposat pel PPC, no ha assistit a la votació. Fonts pròximes han explicat que en cas d'haver-hi assitit hagués optat per l'abstenció.
La resta de membres (tots els presents) han aprovat per unanimitat el nomenament dels nous càrrecs.
La Llei que s'encarrega de vetllar per la indepèndencia dels mitjans públics catalans va ser aprovada al 2007.
Res més, felicitar el nou nomenament d'aquesta fantàstica, professional, premiada, reconeguda i respectada periodista catalana com a directora de TV-3. Segurament avui sigui el seu últim programa, en el qual ella hi sigui al capdavant. Si és així, molts la trobarem a faltar.
Per fi podem dir que s'imposa la raó a l'interès polític pel control dels mitjans de communicació públics catalans. Realment ha estat una notícia molt interessant. Jo acostumo a seguir (sempre que puc) la periodista cada nit al programa 'La nit al dia'.
Armand Querol, el membre proposat pel PPC, no ha assistit a la votació. Fonts pròximes han explicat que en cas d'haver-hi assitit hagués optat per l'abstenció.
La resta de membres (tots els presents) han aprovat per unanimitat el nomenament dels nous càrrecs.
La Llei que s'encarrega de vetllar per la indepèndencia dels mitjans públics catalans va ser aprovada al 2007.
Res més, felicitar el nou nomenament d'aquesta fantàstica, professional, premiada, reconeguda i respectada periodista catalana com a directora de TV-3. Segurament avui sigui el seu últim programa, en el qual ella hi sigui al capdavant. Si és així, molts la trobarem a faltar.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
