Bé, avui ha estat un dia especial, he fet els 2 aneguets, 22 anys. Fent un tomb enrrera veig com han canviat les coses i com m'ha canviat la vida. Estic molt feliç de poder tenir salut, de poder fer vida normal, de poder dedicar-me al que m'agrada, de poder treballar, de poder estudiar, de poder col·laborar, de poder fer tot el que estic fent i és que em van donar una oportunitat i no la puc deixar escapar.
Des d'aquí vull donar les gràcies a totes les persones que decideixen, en última instància, que el seu familiar doni els òrgans. Quedeu-vos amb això: Quan una vida se'n va, una altra pot tornar a viure.
Moltes persones amb malalties cròniques, i sense cura fins i tot malaltes des del néixer, esperen un o uns òrgans que arribin algun dia per tal de continuar vivint. Una nova vida que deixaria els hospital, les proves, la por a una mort imminent i el patiment en segon lloc. Es tractaria, doncs, d'una vida diferent i, d'una vida renovada, que canvia a la persona.
És per a mi avui un dia de reflexió, d'agraïment i de felicitat.
Gràcies.
1 comentari:
Felicitats per aquests 22 anyes. El temps va passant, i coi, com corren. Jajaja
Lo dit, felicitats.
Una abraçada
Publica un comentari a l'entrada