Agressions dels Mossos, rectorat UB i procés de Bolonya,

Després dels alderulls que han tingut lloc a diferents indrets de Barcelona, cal fer una reflexió.

D'una banda un desallotjament d'estudiats de la UB, que es manifestaven fent una tancada des de gairebé dos mesos. Per l'altra la promesa d'un Rector (Dídac Ramírez) de no prendre mesures policials si no s'impossibilitava la normal concurrència i poder-fer de la resta d'alumnes de la universitat així com dels professionals que hi treballen. D'aquí rau l'inici dels alderulls.

Segons la versió dels estudiants, el Rector va assegurar que no els desallotjaria, i molt menys mitjançant la força. Aquest defensa la seva acció dient que no deixaven que la Universitat pugués tenir totes les garanties de funcionament normal.

Es procedeix, en tot cas, fer fora els estudiants. Alguns sembla ser que per la força, ocasionant lesions a alguns d'ells. D'ençà aquell mateix instant no paren de veure's manifestacions i d'altres accions en contra de la formes de de desallotjar de la policia (Mossos d'Esquadra)i per la seva violència. Tot això va creant un ambiend d'odi, d'angoixa i potser també d'impotencia que acaba enfrentant a estudiants i els Mossos.

M'agradaria que li féssiu un cop d'ull als vídeos que hi ha a continuació. Us asseguro que se'm fa difícil defensar als Mossos i als estudiants a l'hora. Després del visionat reconec que tant per part de la Policia, com dels estudiants, hi ha hagut intimidacions i 'ganes de ''liarla''.

En tot cas, els estudiants, sense armes, sempre tenen les de perdre. I pel que fa a les agressions, és una vergonya que periodistes de diferents òrbites, hagin estat lastimats per la foça de l'ordre públic català.

El Conseller de l'Interior, en Joan Saura, té previst donar les explicacions pertinents, una vegada tingui a les seves mans un informe exhaustiu i detallat dels fets. No fora bo però, caure en la demagògia i dir que tots els estudiants anàvem amb llibres a les mans (com algunes televisions han mostrat en un determinat moment). Caldria veure totes les imatges i veure que els estudiants també varen provocar als Mossos, amb el que aquestes van prendre una presecució que va acabar en batalla campal (que també trobo abusiva). Intents d'ocupació de la Gran Via, contendidors llençats, ...

Esperarem les declaracions de'n Saura per fer un judici clar cap a una part o una altra. Mentrestant, les imatges parlen per sí soles. I els membres del cos policial que hagin actuat amb violència desmesurada siguin separats del seu càrrec i jutjats.

http://www.youtube.com/v/DKjmfNHJKJU&hl=es&fs=1">

A continuació, el segon video deixa clara la posició abusiva, dominant i desmesudarda dels Mossos, vers una concentració. Els estudiants queden desamparats del seu dret d'associacionisme, d'expressió i de manifestació?

http://blip.tv/file/1891860

Mireu els videos i opineu. Per a mi, una vergonya que s'hagin de viure aquests moments de tensió desencadenats per una opinió diferent sobre l'Espai Europeu d'Educació Superior. Segurament si el desallotjament no hagués tingut lloc, o bé, si els alumnes de la UB i el seu Rector haguéssin arribat a un acord, no hauríem de parlar de tot això.

En Joan Saura i en Dídac Ramírez tenen molt a dir, i els estudiants d'altres unversitats que hi fem costat als estudiants esperem una disculpa i una argumentació clara i realista del per què del comportament del cos policial cap a un col·lectiu que es dedica a estudiar, millorar la seva posició social i poder-se promocionar al món laboral.

LA SALUT, LA MEVA PRIORITAT.

One day I feel normal and there're some days you just don't.

Hi ha gent que viu una vida fantàstica, d'altres horrible, però la majoria en condicions de salut normals.

Hi ha genq que lluita cada dia sols per sentir-se una mica més normal. Un patiment constant que sovint acaba amb una defunció. Hi ha dies que et trobes bé, d'altres que malament,,, però en qualsevol cas, sembla que fas cara de no estar malalt. Moltes persones hem passat per aquesta situació degut a la patologia que parla el video. Un patiment constant amb tocs d'alegria comptats.

Tan se val el que pensi, el color que tingui o les sigles que sentis... quan tens aquest problemaa tot es torna secundari. I de vegades, si te n'oblides de la prioritat, més d'hora o més tard te n'acabes adonant de nou, que el primer ala vida d'un ésser humà és la salut. I és en aquest àmbit en el qual hi vull pensar i centrar-me.

Els resultats poden ser espectaculars. Així doncs, properament tinc previst obrir un nou blog en anglès per tal de mantenir el contacte amb tota la xarxa internauta dels implicats en la lluita contra la Fibrosi Quística.

Bones festes, feliç dia de Reis.